Catalunya i hivern són sinònim de calçotada. Els millors mesos per gaudir de les calçotades van des de novembre fins a l’abril; sent gener, febrer i març els mesos de màxim consum. El calçot és una planta de doble cicle, cosa que significa que triga dos anys a finalitzar el seu creixement. Però com sorgeix la tradició de les calçotades? És una tradició recent o fa temps que està entre nosaltres? 

La veritat és que hi ha dos corrents sobre la procedència de les calçotades. La primera teoria, molt estesa a Catalunya, data l’origen d’aquesta tradició a la fi del segle XIX. Es diu que un pagès de Valls anomenat Xat Benaiges va cuinar massa unes cebes velles i aquestes van quedar totalment calcinades per fora. En lloc de tirar-les, les va pelar traient tot allò que s’havia cremat i es va menjar el que quedava. Des de llavors, moltes famílies van optar per cuinar els calçots al foc en dies festius. 

A més d’aquesta teoria, existeix una altra menys comuna i que té un origen arqueològic; més concretament, en una excavació en Brigetio (Hongria). Durant l’estiu de l’any 2000, l’arqueòleg, Lazlo Borhy va trobar una curiosa pintura que mostrava a un home menjant porrus capitatius. La seva comunicació corporal mostrava a l’home en gest típic de mà alçada i mirant al cel. L’arqueòleg no assegura que sigui 100% calçots, però sí que són efectivament un tipus de cebes que es mengen a l’estil català. 

Propietats nutritives: 

El calçot només té 35 kcal per cada 100 grams, la qual cosa ho converteix en un aliment ric en aigua (gairebé el 90%) i fibra, amb unes quantitats mitjanes de vitamines i minerals. Entre els components nutricionals que conté aquesta verdura trobem la vitamina C. No obstant això, els experts recomanen no coure més de 15 o 20 minuts aquest aliment perquè les vitamines podrien desaparèixer. En ser una verdura de la família de la ceba o l’all, els calçots són antisèptics i ajuden a prevenir i curar infeccions per la seva riquesa en compostos com l’al·licina. 

Els especialistes en nutrició de “etselquemenges” afirmen que els calçots tenen 5 efectes principals sobre l’organisme: 

1. Efectes antioxidants: aquest efecte ha estat motiu d’un estudi científic, per part de la UPC, que demostra que tant la ceba com el calçot tenen continguts elevats en polifenols. Això contribueix a reduir l’efecte oxidatiu dels radicals lliures que donen lloc a l’envelliment cel·lular. 
2. Ajuden a eliminar productes nocius: a causa de l’alt contingut de sulfurs, permeten eliminar els metalls pesants i paràsits. 
3. Netegen les artèries i retarden el creixement de virus, fongs, bacteris i altres organismes patògens; es consideren antibiòtics naturals. 
4. Milloren la circulació sanguínia. 
5. Té efecte dilatador en l’intestí, per això es recomana no abusar d’ells. Els especialistes sostenen que entre 10-15 unitats per ració es considera una ingesta correcta. Quan es combinen amb molta salsa poden resultar difícils de digerir i podem experimentar un cert malestar estomacal. 

 La salsa de totes les salses

Per fer una bona salsa de calçots, tots afirmen tenir la veritat absoluta. De fet, estem segurs que, si preguntem als nostres avis la recepta, també distarà de la que has vist fer a casa. No obstant això, hi ha un consens en els següents ingredients: 

• Tomàquets madurs
• Un cap d’alls sencer
• Avellanes i ametlles torrades (sense pell) 
• Pebrots secs o nyores
• Oli d’oliva verge extra (suau)
• Vinagre

Respecte a les variants de la recepta trobem des de pa torrat, galetes maria, pebre roig dolç o bitxo. L’objectiu d’aquesta salsa és que tingui cert gruix perquè el calçot agafi bé, donant com a resultat una barreja de sabors increïbles. Molts afirmen que, si deixem reposar el romesco d’un dia per a un altre, el sabor millorarà. 

Com fas tu la salsa dels calçots? Hi ha algun ingredient que no hàgim esmentat? Explica’ns el teu secret. I recorda que a Superverd tenim tots els ingredients frescos i de la millor qualitat perquè elaboris una salsa espectacular i així fer les millors calçotades!

El raïm és aquesta petita fruita que ha estat present sempre; la podem trobar tant a mosaics de l’antiga Grècia com a frescos romans. Passa desapercebuda, però la presència d’aquesta fruita ha estat acompanyant a la societat ad eternun. Tant és així que s’han trobat evidències arqueològiques a Sumèria: una de les primeres collites conegudes data de fa 3.000 anys a.C! 

Actualment, Espanya (i Catalunya) són grans productors de raïm, tant per a l’elaboració de vi com per al consum com a fruita. La temporada de recol·lecció va des de setembre fins a desembre, encara que algunes varietats es recol·lecten a l’agost. I, amb les campanades, desembre és quan aquesta fruita cobra un protagonisme especial a les nostres taules. Però, realment, d’on ve aquesta tradició? Per què utilitzar el raïm i no una altra fruita? I quines propietats té? 

12 campanades, 12 raïms

Per explicar la procedència d’aquesta tradició hem donat amb dues hipòtesis interessants a parts iguals. La primera teoria es remunta a la dècada de 1880. Segons diaris de l’època, la classe burgesa espanyola, imitant a la francesa, va començar a celebrar el Cap d’any menjant raïm i prenent vi escumós (champagne). Però, no és fins a 1906 quan ens trobem amb un retall de premsa de l’ABC, de l’1 de gener, al qual es parla obertament d’aquest costum de “menjar dotze raïms quan donen les dotze de l’últim dia i neix el nou any que, segons els apologistes del sistema, s’assegura la possessió dels diners”. 

La segona teoria té el seu origen a Alacant, l’any 1909. Pel que sembla, els productors del raïm Aledo (típic d’aquesta zona) van tenir una collita tan abundant que es van veure al final de l’any amb un gran excedent d’aquesta fruita. Van considerar diferents possibilitats sobre com treure rendibilitat a tot aquest raïm i van arribar a una conclusió bastant marquetiniana: van anunciar a la premsa que aquesta fruita portaria bona sort a qui la prengués al ritme de les dotze campanades per rebre l’Any Nou. Sigui per influència francesa o per la campanya a mitjans, aquest costum es va arrelar, deixant a les nostres taules una fruita amb grans propietats per a la salut. 

Beneficis del raïm 

Originari de l’Àsia, apuesta patita fruita es compon en gran part d’aigua i sucres. És molt saludable, sobretot per ser rica en polifenols, que contraresten l’envelliment cel·lular. Existeix una creença estesa sobre la seva caloricitat, però el cert és que 100 grams de raïm equivalen a 70 calories. A més, el raïm té una gran capacitat depurativa. 

Els estudis demostren que els seus fitoquímics ajuden a l’equilibri glucèmic de la sang, posat que estimulen el pàncrees i la producció d’insulina. Entre els beneficis més destacats d’aquesta petita i ovalada fruita, trobarem els següents: 

• Antioxidant

La pell del raïm negre conté resveratrol, una substància que bloqueja els radicals lliures directament relacionats amb l’envelliment i la degeneració cel·lular. Per això, és considerada l’elixir de l’eterna joventut. 

• Antiinflamatòria

Contribueix a millorar malalties inflamatòries.

• Desintoxicant

Millora els problemes hepàtics i ajuda a eliminar l’àcid úric gràcies a les seves propietats diürètiques. 

• Cor sa

Millora la vasodilatació i disminueix el risc de trombosi. El potassi ajuda a reduir la pressió arterial, el que les fa molt adequades per a persones amb hipertensió arterial. 

Recull el raïm de la sort de Superverd i comença 2021 amb els millors productes!

Abans de res, des de Superverd, volem traslladar-vos una cosa molt important respecte als hàbits alimentaris. Si volem que els nostres fills mengin sa, hem de pensar que nosaltres som els “influencers” i els nostres fills els “followers”, per tant, prediquem amb l’exemple! 

Tot el bo que fem per la nostra salut, plantarà una llavor en els futurs hàbits dels nostres fills. Si tenim amagat tot allò prohibit (com dolços no saludables i menjar extremadament calòric) i ho col·loquem en un armari prop del sostre, segurament aconseguiran arribar. Tots hem estat nens i hem trobat l’armari de la xocolata, així que aquesta no és la solució per habituar-los a menjar sa. Igualment en les conductes positives; si com a pares acostumem a anar a la muntanya o fem esport, això també serà un bon exemple per ells. 

Però això no és una invitació a convertir-nos persones molt exigents, ni de bon tros! Simplement, és un recordatori que, com a pares que vivim i eduquem en un món digitalitzat, podem fer més del que creiem per crear hàbits saludables en l’alimentació dels nostres fills. Podem ser influencers! 

Alimentació equilibrada

Tant per adults com per a nens, una alimentació variada i equilibrada és fonamental. Així s’obtindran els nutrients necessaris per garantir una bona salut. Les fruites i verdures, per exemple, són riques en vitamines, minerals i fibra. Aquelles que són estacionàries a més, aporten el que el nostre cos necessita en cadascuna de les èpoques. 

Establir bons hàbits

Abans de menjar, és important aprendre a menjar. A vegades, mengem fruit de la fam, altres vegades per ansietat i, en aquests moments, ens oblidem de mastegar. Per això és important educar als nostres fills perquè masteguin bé i, amb això, ajudar que les seves digestions siguin millors. 

Quan parlem d’hàbits, també ens referim a “normes”. És important fixar una hora de menjar i acostumar al cos a horaris, i més important encara, és menjar en família (en la mesura que sigui possible) i, si no es pot, gaudir dels sopars junts. Explicar com ha anat el dia i escoltar-se els uns als altres. 

A més dels bons hàbits per a una correcta alimentació, el periodista Michael Pollan afirmava en un dels seus llibres (“Saber menjar. 64 regles bàsiques per aprendre a menjar bé”) que no hauríem de menjar res que no s’assembli al menjar de les besàvies. I, és que, segons la visió de Pollan, ja no mirem aliments, únicament veiem grasses, nutrients, hidrats de carboni… Per això, com a pares, és important no obsessionar-se. 

Fes-los partícips 

Des de posar als fills a triar llenties i ensenyar-los quines cal retirar i quines són les bones, fins a portar-los al súper i cuinar amb ells. L’alimentació no té per què ser una cosa aliena als més petits de la casa. I, per a això, és important que sàpiguen que també s’aprèn a comprar o a cuinar. Implicar als més petits de la casa en el procés és fonamental perquè prenguin consciència de la importància que té una bona alimentació. 

Joc i esport 

Perquè el cos funcioni bé, el moviment és fonamental i en els nens incrementa tant el seu rendiment escolar com el seu estat d’ànim. És important que no ho visquin com una obligació sinó, més aviat, com una cosa divertida. Per exemple, en època de bolets, fer un plat amb els nens a l’aire lliure per anar a buscar aquests aliments es converteix en una aventura; unificaríem així esport, naturalesa i alimentació i als nens segur que els hi encanta! 

Sense lloances ni escàndols

Naturalitzar la ingesta d’aliments saludables no és ni un mèrit ni un càstig, és part de gaudir d’una vida sana. Els especialistes aconsellen que tot sigui casual i, per a això, el millor és proporcionar-los aliments que siguin fàcils d’agafar i menjar com, per exemple, una pastanaga o una poma. A més, farem un mal servei als nostres fills si els premiem amb un pastís per haver-se menjat un plat de bròquil. 

I és que els aliments, serveixen per saciar mancances. Si els nostres fills associen estar inquiets amb donar una galeta, això generarà un impacte negatiu en la comprensió de les seves pròpies emocions. Per això, és molt important ni castigar ni premiar utilitzant l’alimentació com a arma i, molt menys, afecte. 

I finalment, sentit comú, el menys comú dels sentits, però el que sempre funciona. Com a pares i mares coneixem als nostres fills i sempre podem orientar-los, deixar que proposin plats i observar els nostres propis hàbits. És recomanable que hi hagi varietat i equilibri en la nostra alimentació, composta per fruites i verdures. 

Descobreix les fruites i verdures de temporada en alguna de les nostres botigues! 

Segons la piràmide nutricional de la SENC (Societat Espanyola de Nutrició Comunitària), les fruites i verdures formen part dels grups d’aliments a incloure en cada àpat principal, ja que suposen la base d’una alimentació saludable.

Però, per què les fruites i verdures són tan importants? Biològicament, el nostre organisme necessita certa quantitat de vitamines i minerals de manera diària, quantitat que ens aporten les fruites i verdures. A més, són riques en fibra (ajuden a tenir una millor digestió), antioxidants, tenen absència de colesterol i ajuden a mantenir el cos hidratat, ja que tenen entre el 75% i el 90% d’aigua. 

Gràcies a la multitud de propietats que tenen les fruites i verdures, ajuden a prevenir malalties cardiovasculars, trastorns digestius, alguns càncers i malalties neurodegeneratives. A més, com que aporten menys de 70 kcal per 100 g d’aliment i produeixen una gran sensació de sacietat, ajuden amb els problemes d’obesitat i de sobrepès. Per tots aquests motius, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana consumir 5 peces de fruita i verdura al dia, i com més variades, millor, ja que cada fruita i verdura aporta coses diferents al nostre cos.

Què es pot considerar fruita i verdura i què no?

• Les patates són una molt bona font d’hidrats de carboni, però no es consideren fruita o verdura, ja que tenen molt poca fibra. Per aquest mateix motiu tampoc compten la iuca, els plàtans mascles o altres fonts de carbohidrats.
• Els sucs es consideren fruita, però representen com a màxim una porció diària de fruita, ja que tenen molt poc contingut en fibra. 
• Les mongetes i els llegums compten, però equivalen com a molt a una porció diària, ja que encara que tinguin molta fibra, proporcionen nutrients diferents d’altres fruites i verdures.

Però… Què és una porció?

És normal que una de les preguntes que ens fem quan ens diuen que és recomanable menjar 5 peces de fruita i verdura al dia sigui: “què és una porció?” Doncs, no és el mateix menjar una maduixa que un préssec.

Una porció de fruita o verdura fa referència a aproximadament 150 g i, quant a pes calòric, a 50 kcal. Tot i això, dependrà molt de la densitat de cada fruita o verdura. Així doncs i per evitar confusions, us deixem una llista orientativa publicada pel Comitè Científic de l’Associació “5 al Dia” per tal de tenir una referència al que equivaldria a una porció:

• Hortalisses (150 g en cru i net)
  • Un plat petit d’hortalisses cuinades (bledes, espinacs, col, bròquil, xampinyons…)
  • Un plat gran d’enciam o escarola
  • Mitja albergínia
  • Mig carbassó
  • Un tomàquet mitjà
  • Una endívia
  • Un pebrot mitjà
  • Un cogombre petit
  • Una pastanaga gran
  • Quatre carxofes mitjanes
  • Sis espàrrecs fins

• Fruites (150 g en cru i net)
  • Una peça de fruita mitjana (pera, poma, taronja, plàtan…)
  • Una rodanxa mitjana de meló, síndria o pinya
  • Un got de suc 100% natural, sense sucres afegits
  • De dos a tres peces mitjanes d’albercoc, dàtils, mandarines, figues o altres fruites de mida similar
  • De quatre a cinc nespres
  • Vuit maduixes mitjanes
  • Un plat petit de cireres, raïm, móres, groselles o altres fruites de mida similar

Consells per arribar a consumir 5 peces de fruita i verdura al dia 

• Afegeix una peça de fruita a l’hora de l’esmorzar: un suc de taronja 100% natural, amb polpao una porció de maduixes són una bona opció!
• Emporta’t una peça de fruita per picar a mig matí o mitja tarda. Pots acompanyar-ho de fruits secs, formen una gran combinació.
• Converteix la fruita i la verdura en sucs naturals, compotes sense sucres afegits, batuts o liquats.
• Afegeix una porció de fruita o verdura a l’amanida, són un complement ideal!
• Inclou verdura als àpats principals, sigui com a plat principal o com acompanyament. 
• Fes postres saludables utilitzant fruites o verdures. Encara no has provat la nostra recepta de brownie de remolatxa?