Hi ha tradicions que difícilment canviarà una pandèmia. Ens referim als menjars i sopars de Nadal. Enguany, la forma, les hores o el nombre de familiars que podran unir-se finalment en una mateixa casa continuaran sent una incògnita fins a mitjans de desembre.
No obstant això, en aquests moments d’incertesa, si busquem, podem trobar certeses. Allò que ens ancora a la tradició de celebrar unes festes tan especials com Nadal, és l’especial atenció que li posem als menjars durant aquests dies assenyalats.
Al llarg i ample del territori estatal, gaudim des dels tradicionals galets de Nadal a Catalunya, fins a la sopa de peix al País Basc, passant pel capó farcit a Castella i Lleó. Però, quins elements componen les taules de Nadal al llarg i ample de l’estat? Avui us ensenyem 5 comunitats on la verdura i la fruita cobren un paper especialment rellevant:
Catalunya: carn d’olla i sopa de galets de Nadal:
En primer lloc, començarem per explicar el que mengem a les taules de les nostres cases. A Catalunya, l’escudella i la carn d’olla i una bona sopa de galets són el més habitual. Per fer el brou d’un plat tan saborós com aquest, no han de faltar les següents verdures: col blanca, pastanagues, nap, porro, ceba, troncs d’api i patates. Per a postres, trobarem els clàssics torrons d’Agramunt o les neules, que banyades amb un bon cava del Penedès són un clàssic punt final.
Aragó: borratges amb beixamel
A les taules aragoneses el card o les borratges amb beixamel són plats que no poden faltar. Aquesta verdura conté molta fibra i ajuda a digerir la resta del menjar. El rostit de xai o el bacallà “ajoarriero” també són plats autòctons. I per a postres, fruites confitades, un dels clàssics de les taules aragoneses. Poden ser des de poma, pera, préssec, albercoc, cirera, figa, pruna o taronja.
Galícia: coliflor amb bacallà
Als gallecs el polp i el marisc és complicat treure-ho de la taula, però existeix un plat encara més tradicional, la coliflor amb bacallà. El braó de porcs amb ‘grelos’, que ja està estès en la cultura popular com a plat típic gallec, també és comú en aquestes dates. Aquest últim està format per ‘grelos’ (les tiges tendres que apareixen del nap just abans de la seva floració), patates i braó de porc. Això sí sempre acompanyat d’un bon Albariño, un Ribeiro o un bon vi de la Ribera Sacra.
País Basc: ‘berza’
A les taules dels nostres veïns, els bascos, un dels plats estrella és la sopa de peix. Per a l’elaboració d’aquesta sopa existeix un gran secret en la base d’aquest exquisit brou, el “pa sopako”. Aquest pa es troba a les fleques basques i està pensat especialment per a les sopes; el seu objectiu, espessir els brous. Però, a la base de la sopa es poden utilitzar les següents verdures: ceba, pastanaga, pebrot o julivert i una bona remesa de peixos al gust del consumidor. Per a postres, la goxua (que traduït significa ric) o la “intxaursaltsa”, una crema de nous típica de la part guipuscoana feta a base de nous i llet.
Madrid: rostit amb llombarda
A Madrid, el més comú és un bon rostit, no obstant això, els madrilenys sempre acompanyen aquests plats amb col llombarda, amanida d’escarola i magrana. Tant hortalisses com fruites, molt particulars de la temporada.
La disparitat tant de menjars com de tradicions que recorren l’estat és immensa i rica. Per aquest Nadal, tens pensat el que cuinaràs? Et recomanem que donis un cop d’ull a les nostres propostes gastronòmiques del blog de Superverd per anar obrint boca.
