Catalunya i hivern són sinònim de calçotada. Els millors mesos per gaudir de les calçotades van des de novembre fins a l’abril; sent gener, febrer i març els mesos de màxim consum. El calçot és una planta de doble cicle, cosa que significa que triga dos anys a finalitzar el seu creixement. Però com sorgeix la tradició de les calçotades? És una tradició recent o fa temps que està entre nosaltres?
La veritat és que hi ha dos corrents sobre la procedència de les calçotades. La primera teoria, molt estesa a Catalunya, data l’origen d’aquesta tradició a la fi del segle XIX. Es diu que un pagès de Valls anomenat Xat Benaiges va cuinar massa unes cebes velles i aquestes van quedar totalment calcinades per fora. En lloc de tirar-les, les va pelar traient tot allò que s’havia cremat i es va menjar el que quedava. Des de llavors, moltes famílies van optar per cuinar els calçots al foc en dies festius.
A més d’aquesta teoria, existeix una altra menys comuna i que té un origen arqueològic; més concretament, en una excavació en Brigetio (Hongria). Durant l’estiu de l’any 2000, l’arqueòleg, Lazlo Borhy va trobar una curiosa pintura que mostrava a un home menjant porrus capitatius. La seva comunicació corporal mostrava a l’home en gest típic de mà alçada i mirant al cel. L’arqueòleg no assegura que sigui 100% calçots, però sí que són efectivament un tipus de cebes que es mengen a l’estil català.
Propietats nutritives:
El calçot només té 35 kcal per cada 100 grams, la qual cosa ho converteix en un aliment ric en aigua (gairebé el 90%) i fibra, amb unes quantitats mitjanes de vitamines i minerals. Entre els components nutricionals que conté aquesta verdura trobem la vitamina C. No obstant això, els experts recomanen no coure més de 15 o 20 minuts aquest aliment perquè les vitamines podrien desaparèixer. En ser una verdura de la família de la ceba o l’all, els calçots són antisèptics i ajuden a prevenir i curar infeccions per la seva riquesa en compostos com l’al·licina.
Els especialistes en nutrició de “etselquemenges” afirmen que els calçots tenen 5 efectes principals sobre l’organisme:
- Efectes antioxidants: aquest efecte ha estat motiu d’un estudi científic, per part de la UPC, que demostra que tant la ceba com el calçot tenen continguts elevats en polifenols. Això contribueix a reduir l’efecte oxidatiu dels radicals lliures que donen lloc a l’envelliment cel·lular.
- Ajuden a eliminar productes nocius: a causa de l’alt contingut de sulfurs, permeten eliminar els metalls pesants i paràsits.
- Netegen les artèries i retarden el creixement de virus, fongs, bacteris i altres organismes patògens; es consideren antibiòtics naturals.
- Milloren la circulació sanguínia.
- Té efecte dilatador en l’intestí, per això es recomana no abusar d’ells. Els especialistes sostenen que entre 10-15 unitats per ració es considera una ingesta correcta. Quan es combinen amb molta salsa poden resultar difícils de digerir i podem experimentar un cert malestar estomacal.
La salsa de totes les salses
Per fer una bona salsa de calçots, tots afirmen tenir la veritat absoluta. De fet, estem segurs que, si preguntem als nostres avis la recepta, també distarà de la que has vist fer a casa. No obstant això, hi ha un consens en els següents ingredients:
- Tomàquets madurs
- Un cap d’alls sencer
- Avellanes i ametlles torrades (sense pell)
- Pebrots secs o nyores
- Oli d’oliva verge extra (suau)
- Vinagre
Respecte a les variants de la recepta trobem des de pa torrat, galetes maria, pebre roig dolç o bitxo. L’objectiu d’aquesta salsa és que tingui cert gruix perquè el calçot agafi bé, donant com a resultat una barreja de sabors increïbles. Molts afirmen que, si deixem reposar el romesco d’un dia per a un altre, el sabor millorarà.
Com fas tu la salsa dels calçots? Hi ha algun ingredient que no hàgim esmentat? Explica’ns el teu secret. I recorda que a Superverd tenim tots els ingredients frescos i de la millor qualitat perquè elaboris una salsa espectacular i així fer les millors calçotades!
